24 abril, 2009

Hoy me olvide de algo...




de decir Adiós.

Hoy escribí.
Escribí la rabia,
que me llevaba la salud.
Escribí el dolor,
que me cegaba.
Escribí el silencio,
que se apoderaba de mi.
Escribí.

Escribí con el corazón,
la alma,
la angustia,
el amor,
de quien ya no puede más.

Hoy te escribí,
pero me olvide
decir ADIÓS.

7 Auroras:

  1. Hermoso poema,aunque desprende tristeza,amiga.Espero que sea simplemente literaria.
    Que disfrutes del descanso. :-)
    Un besazo.

    ResponderSuprimir
  2. Gracias y que descanses también.
    Besos

    ResponderSuprimir
  3. Es que escribir es eso... ¿no?

    besos

    ResponderSuprimir
  4. De cenizas, tienes razón, escribir es eso mismo.
    Saludos

    ResponderSuprimir
  5. Irremediablemente Lindo.
    Crudo, si.
    Pero Lindo.

    Olvidar decir adios
    Es recordar que se nos olvidaba
    Un hasta siempre...

    Un beso,
    Db.

    ResponderSuprimir
  6. totalmente cierto:

    No estas deprimido,
    Solo Distraido.

    Certeza de tus palabras
    Pandemia inesperada de unos cuantos

    Y nos repetimos:
    NO ESTAS DEPRIMIDO,
    SOLO ESTAS DISTRAIDO...

    Gracias por tus palabras sinceras,
    Db.

    ResponderSuprimir
  7. M’ha arribat la teva carta,
    plena d’angoixa,
    ràbia i dolor.
    M’ha obert els ulls,
    no veia el món
    com ho feien els teus,
    i he baixat el cap,
    començava a tenir-lo
    carregat de remordiments.
    M’ha estranyat,
    que a la fi no hi hagi
    silenci de comiat,
    com si amb el cor obert
    el dolor se n’hagués anat.
    Es creu el cor,
    que li dons una altra oportunitat,
    però tindré ben present el paper,
    els crits silents,
    que m’has enviat,
    el mot callat d’un adéu no dit,
    d’un comiat guardat.

    ResponderSuprimir

Gracias por tus palabras