
de decir Adiós.
Hoy escribí.
Escribí la rabia,
que me llevaba la salud.
Escribí el dolor,
que me cegaba.
Escribí el silencio,
que se apoderaba de mi.
Escribí.
Escribí con el corazón,
la alma,
la angustia,
el amor,
de quien ya no puede más.
Hoy te escribí,
pero me olvide
decir ADIÓS.
Hermoso poema,aunque desprende tristeza,amiga.Espero que sea simplemente literaria.
ResponderSuprimirQue disfrutes del descanso. :-)
Un besazo.
Gracias y que descanses también.
ResponderSuprimirBesos
Es que escribir es eso... ¿no?
ResponderSuprimirbesos
De cenizas, tienes razón, escribir es eso mismo.
ResponderSuprimirSaludos
Irremediablemente Lindo.
ResponderSuprimirCrudo, si.
Pero Lindo.
Olvidar decir adios
Es recordar que se nos olvidaba
Un hasta siempre...
Un beso,
Db.
totalmente cierto:
ResponderSuprimirNo estas deprimido,
Solo Distraido.
Certeza de tus palabras
Pandemia inesperada de unos cuantos
Y nos repetimos:
NO ESTAS DEPRIMIDO,
SOLO ESTAS DISTRAIDO...
Gracias por tus palabras sinceras,
Db.
M’ha arribat la teva carta,
ResponderSuprimirplena d’angoixa,
ràbia i dolor.
M’ha obert els ulls,
no veia el món
com ho feien els teus,
i he baixat el cap,
començava a tenir-lo
carregat de remordiments.
M’ha estranyat,
que a la fi no hi hagi
silenci de comiat,
com si amb el cor obert
el dolor se n’hagués anat.
Es creu el cor,
que li dons una altra oportunitat,
però tindré ben present el paper,
els crits silents,
que m’has enviat,
el mot callat d’un adéu no dit,
d’un comiat guardat.